|
Breu història
dels Nyerros i els Cadells.
"De bracet de les bruixes, els bandolers també
passejen per les Guilleries, refugi demostrat del famós
Serrallonga, den Rocaguinarda, en Trucafort, Ramon
Felip, en Massana o el Fadrí de Sau. "Es
pot dir que tota Catalunya es troba dividida en dues
grans bandositats la dels nyerros i la dels cadells.
Aquestes bandositats procedien de molt lluny, segons
sembla, del temps de Jaume II, llavors que els Montcada
pugnaven amb els prelats vigatans per no voler-los reconèixer
senyoria damunt algunes viles de la Plana. De Gilabert
de Nerros, defensor del bisbe, i de Bernat de Cadell,
cap dels partidaris de Guillema de Montcada, haurien
pres nom les dues bandositats (...). Els nyerros, en
termes generals, defensaven els drets dels senyors,
els cadells defensaven els drets de les viles".
Ferran Soldevila, historiador
|
|
NYERROS
I CADELLS
La dama del castell de Nyer i la de la Torre d'Arança
a Bellver de Cerdanya eren germanes i totes dues estaven
en estat alhora. Heus aquí que hi havia dues
germanes molt pobres, tant, que es veien obligades a
viure a la capta i havien d'anar per portes. I s'escaigué
que totes dues també estaven gràvides
al mateix temps que les senyores referides.
Un mateix dia cru d'hivern, sense saber-ho l'una de
l'altra, les dues germanes captaires van trucar a la
porta del castell de Nyer l'una i de la torre d'Arança
l'altra i van parar la mà en demanda de caritat.
Com si s'ho haguessin dit, les dues dames, en veure
l'estat de les pidolaires, les van aporrinar i els varen
dir que si no tenien per menjar i havien de captar no
havien de posar fills al món. Les dues mendicants,
en sentir aquestes paraules, romperen en grans plors
i, desesperades van maleir les dames que les havien
ultratjades. La que va trucar a la porta del castell
de Nyer va desitjar a la castellana que infantés
set garrins enlloc d'un infant, i la seva germana, en
maleir la dama de la torre d'Arança, li desitjà
que donés a llum set cadells. Ambdues dames se
les van treure del davant amb grans rialles i empentes.
Passat el temps corresponent, les quatre dones es van
sentir ferides de mal d'infant el mateix dia. La de
Nyer va tenir set infants mig garrins mig persones;
la dama d'Arança, set nois també mig cadells;
les dues germanes captaires infantaren cada una un minyó
com una rosa. Les dues dames van morir de pena i de
vergonya en veure's mares d'aquella fillada mig bèsties
mig persones.
Els catorze cosins, en lloc d'estimar-se i de compadir-se
per la desgràcia d'uns i altres, es tenien un
odi a mort i es reien els uns dels altres. Els de Nyer
deien que valia més ésser garrí
que cadell, puix que la carn del porc arreu és
cercada i estimada, mentre que la de ca és immunda
i menyspreada. Els d'Arança replicaven que s'estimaven
més ésser cadells que garrins, perquè
els cans, per llurs lleialtat i fidelitat, arreu són
considerats i estimats, entre que els porcs a tothom
fan fàstic i repugnància per bruts. I
a mesura que s'anaven fent grans més s'anaven
odiant, fins a arribar a formar dos grans partits anomenats
l'un dels nyerros, que vol dir porcell o garrí,
i l'altre dels cadells o gossets, que durant molts anys
van trasbalsar tota
la noblesa catalana, que formava part d'un dels dos
bàndols. Els fills de les captaires es van afiliar
un a cada un dels dos bàndols i de manera dissimulada
posaven en joc tot llur enginy per atiar els uns contra
els altres i encendre la discòrdia .
Rondalla popular
|